EXPOSICIÓ CAIXAFORUM
CaixaForum Barcelona és un centre cultural gestionat per ”la Caixa” dins la seva Obra Social de l’entitat. Està ubicat a la muntanya de Montjuïc (Barcelona), ocupa l'edifici de l'antiga fàbrica Casaramona, d'estil modernista, projectada per Josep Puig i Cadafalch a principis del segle XX i rehabilitat posteriorment pel seu nou ús com a centre cultural.
CaixaForum ofereix una àmplia programació d’exposicions i activitats culturals i educatives dirigides a tots els públics.
EN CAIGUDA LLIURE
En caiguda lliure és una exposició temporal que està exposada des del 10 d'octubre de 2019 fins al 9 de febrer de 2020.
El tema principal d'aquesta obra és l'art contemporani, actualment aquest art està tenint més repercussió però encara no estem acostumant a veure i d'aquí parteix la típica pregunta de: Això és art?, jo també ho sé fer.
Aquest tipus d'exposicions, a simple vista no li trobes sentit lògic a les seves obres, però quan algú que entén aquestes obres, t'explica el que l'artista volia transmetre, la perspectiva en la qual es percep l'art és diferent. No tothom té la capacitat d'entendre aquest art, per això és important compartir coneixement amb persones que treballen amb la matèria.
obra en caiguda lliure
Els objectes que es troben en aquesta vitrina, com els binocles, el rellotge i els àlbums de fotografies en blanc i negre, remeten a un monument de la ciutat natal de l'artista, El Caire. En humanitzar la figura commemorada, la col·lecció d'elements es converteix en un contramonument que concreta l'abstracció de les narratives històriques i, simultàniament en subratlla la plasticitat.
'Material for a Sculpture Commemorating an Economist whose Name Now Marks the Street and Squares He Once Frequented'
ÒPERA
L'exposició Òpera és temporal i està exposada al CaixaForum des del 19 de setembre i així seguirà fins al 26 de gener de 2020.
La seva temàtica principal, com el seu nom indica, és l'òpera, també mostra la història i l'evolució d'aquesta, per aconseguir que el visitant ho entengui d'una manera més visual, el que fa el comissari, és dividir-la en ciutats, d'aquesta manera es fa un recorregut on es passa per les 8 ciutats principals on l'opera va tenir més repercussió.
Un tret característic de l'exposició és que et donen uns auriculars, els quals van canvien de simfonia cada cop que t'apropes a alguna obra i per seguir escoltant aquella cançó només havies de quedar-te al mateix lloc, sense moure't.
Les ciutats exposades són:
- Venècia: 1642 - Claudio Monteverdi
- Londres: 1711 - Georg Friedrich Händel
- Viena: 1786 - Wolfgang A. Mozart
- Milà: 1842 - Giuseppe Verdi
- Paris: 1861 - Richard Wagner
- Barcelona: 1896 - Isaac Albéniz
- Dresden: 1905 - Richard Strauss
- Leningrad: 1934 - Dmitri Shostakóvich
VAMPIRS. L'EVOLUCIÓ DEL MITE
Aquesta exposició, és la primera que hem visitat avui. Perdur en l'edifici des de el 29 d'octubre i estarà fins al 31 de gener de l'any vinent. A grans trets, ens parla (com molt ben diu el nom), de l'evolució del personatge del vampir a través de la història. Es centra principalment primerament en la literatura i posteriorment en el cinema. Hem començat l'exposició observant una sala circular rodejada d'imatges dels personatges més icònics del món fantàstic dels vampirs. A partir d'aquí ens hem anat movent seguint un ordre cronològic, força clar.
En totes les sales predominava el color negre amb lluminositat vermella, i penso que aquest ambient acompanyava perfectament durant tota l'exposició. Malgrat que el personatge anés patint canvis durant tota la història amb diversos punts de vista, aparences físiques o finalitats, el vermell i el negre sempre eren els colors dominants. Per això, donava molta uniformitat en l'espai.
Un fet que també m'ha agradat és que hi hagi tanta varietat d'obres. Dins les sales podem trobar des d'una rèplica d'un guió, fins a una sala interactiva o les robes originals
utilitzades per un dels films més clàssics de la història. La sala també consta de petits fragments de pel·lícules o curts que fan que tota l'estada sigui molt més dinàmica.
OBRA ESCOLLIDA: THE VAMPIRE, ALFRED KUBIN
Aquesta obra pictòrica de l'il·lustrador expressionista, Alfred Kubin, té una composició oberta i de força centrífuga. Les línies de força es situen a la part superior en horitzontal, on es troba el vampir. L'obra la podríem emmarcar en un triangle que englobés a l'únic personatge principal. La línia de l'horitzó és molt clara: està sota el vampir, on hi ha unes llunyanes muntanyes. El punt de fuga està al mig de l'horitzó i aconsegueix certa profunditat. Predomina les línies corbes. En l'àmbit plàstic, crec que pot estar fet amb tècnica d'aquarel·les, o en tot cas, s'ha utilitzat molta aigua. Els colors són molt foscos i es basa tan sols en el negre i grisos. Hi ha clarobscurs, i la llum prové de la part esquerra de l'obra, ja que il·lumina la cara del personatge. És de temps d'eternitat. L'única figura que agafa tot el protagonisme, és un vampir. Un vampir interpretat per Kubin, ja que com a mínim jo, no és el primer que hauria dibuixat per simbolitzar un vampir. Però abans de parlar de la figura en si, direm alguns aspectes tècnics. La figura està clarament en moviment i no és naturalista ni realista. Malgrat no poder veure clarament el rostre, sembla que tingui les celles encongides, per tant, ens expressa certa maldat o enfadament.
SO LAZY
La segona exposició que hem visitat, anomenada "So Lazy", porta en el museu des de el 26 de novembre i estarà fins al 18 d'abril del 2021. Bàsicament, està formada per un conjunt d'obres conceptuals que fan, d'una manera o altra, una crítica a la nostra societat de producció constant. És a dir, al fet que sempre hem d'estar fent coses i poques vegades o casi bé mai, ens parem a descansar completament. Tenim idealitzat el fet de treballar i no el de desconnectar. Ens endinsem dins la expo amb una sala quadricular la qual ens transmet una calma total, tal com l'autora volia aconseguir. A partir d'aquí, veiem
un audiovisual fent crítica a la productivitat, a través de la destrucció, i el fet que van lligades d'un fil. Un parell d'obres referides a la producció "inútil", la rutina i fins i tot les hores "malgastades". Veiem també fotografies d'escultures hiperrealistes que ens fan dubtar fins i tot, de com som i que fem. Ja finalitzant, també hi trobem una part pictòrica que ens dibuixa la ciutat utòpica i un altre que ens mostra, en certa part, l'estrès en el qual vivim, les pressions i la falta de descans de la societat
L'exposició, al ser art conceptual, trobo que està bé que totes les sales siguin de paret blanca i tot molt neutre. D'aquesta manera ens obliga a fixar-nos més en cada obra i rebuscar-hi un significat més enllà del que veiem.
OBRA ESCOLLIDA: SENSE TÍTOL, AGNES MARTIN
He volgut desacar l'obra d'Agnes Martin la qual ens parla de la calma. La sala quadricular està formada per dos obres pintòriques i dues pestanyes en un costat. Personalment em va semblar compleament diferent a les altres obres de l'exposició. Igual perquè era la que més calma em transmetia: els colors llisos dels quadres, suaus, pastels, uniformes. Colors blanquinosos i blavosos, molt neutre. Les dues obres pintòriques estaven conformades de
línies horitzontals gruixudes. Una d'elles tenia rosa, blau i blanc, i la segona groc, blau i blanc. Tot sempre, com he dit abans, amb colors tan suaus i que fins i tot costen de distingir. Transmitien molta calma i tendresa.
Seguidament, el segon objecte important d'aquesta sala són dues pestanyes situades al terra. Aquestes estàn situades de la manera que semblen dos ulls tancats de cara a l'expectador. Amb aixo vol transmetre un alre cop la calma. La calma de tancar els ulls i la importància que té i com ens pot ajudar aquesta simple acció. Realment si ho pensem, és el primer que fem quan estem en una situació d'estrés i ens volem calmar.
També cal destacar que la sala era tota blanca, però la llum era més suau que la resta de l'exposició (al sostre hi havia com una tela que feia que la llum no vingués tan de cop). Tot el conjunt, com he dit abans, et feia parar-te i questionar-te realment la forma en la que etsem acostumats a viure, sense ni un moment de descans.
WILLIAM KENTRIDGE
EL QUE NO ESTÀ DIBUIXAT
Nascut a Johannesburg, Sud-àfrica, el 1955, William Kentridge és una de les veus de referència en l’art contemporani internacional. Creador polifacètic, els seus dibuixos, pel·lícules o produccions teatrals s’han presentat en museus i institucions culturals d’arreu del món.
La mostra és una oportunitat única per veure algunes de les obres més emblemàtiques de Kentridge: tapissos de gran format, la impactant instal·lació audiovisual More Sweetly Play the Dance i la sèrie completa dels onze curtmetratges d’animació Drawings for Projection. El CCCB és el primer lloc a Europa on s’estrena la darrera pel·lícula de Kentridge, City Deep.
Les creacions de William Kentridge fan referència a la seva ciutat d’origen, Johannesburg, a la història de Sud-àfrica i a l’apartheid, però, sobretot, toquen qüestions universals: la naturalesa de les relacions humanes, la memòria, la dominació i la culpa.
A “William Kentridge. El que no està dibuixat” també es pot veure set dibuixos en paper del procés creatiu de les pel·lícules de Drawings for Projection i una selecció de nou tapissos de gran format, que l’artista realitza en col·laboració amb l’Stephens Tapestry Studio de Johanesburg, taller local que dona feina a dones de la zona.
OBRA MEVA A PARTIR DE LA INFLUÈNCIA DE KENTRIDGE
