TIPUS DE PLANS

Pla general: S’usa per visualitzar completament al nostre model i abasta tot els elements d’una escena, és a dir, que apareix tot el cos de cap a peus, sense cap tipus de retallada.

Pla mitjà: En aquest es mostra al model des del cap fins a la cintura, i també es pot emprar per fotografiar a diverses persones interactuant. Es fa servir amb regularitat en la fotografia de moda ja que permet destacar la bellesa de la persona.

Primer pla: només hi apareix el rostre humà. S’acostuma a utilitzar per captar al màxim les expressions facials. Possiblement és el pla més expressiu. 

Pla detall: es fa servir per captar un detall de l’escena, o bé del personatge o bé de l’escenari. Un pla detall recurrent és, per exemple, un pla dels ulls d’un personatge. També s’utilitza barrejat amb la càmera subjectiva per explicar a l’espectador en quin detall es fixa un personatge.

Pla aberrant:  La càmera s’inclina cap a un costat per a enregistrar o capturar imatges, de manera que veiem la imatge torta. 

Pla americà: apareix la figura humana aproximadament des dels genolls.

 

ENQUADRAMENT

Angle d'enquadrament: és el punt i la direcció en què col·loquem la càmera respecte de l’objecte filmat o fotografiat. 

Angle neutre o normal: la càmera se situa a l’alçada dels ulls del personatge. Això no és així en totes les cultures audiovisuals, de vegades l’angle neutre se situa a uns pocs pams del terra, com en el cinema japonès clàssic.

Angle picat: La càmera es situa per sobre de l’objecte o personatge, apuntant cap el terra.

Angle contrapicat: La càmera està situada per sota el personatge i mira cap al cel, de manera que allò representat s’allarga i engrandeix, donant sensació de superioritat.

Angle zenital: és aquell en què la càmera se situa totalment perpendicular al terra i per tant ens dóna una perspectiva totalment aèria dels personatges.

​

MOVIMENT DE CÀMERA

Càmera fixa: la càmera resta immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant

Panoràmica: gir de la càmera sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal, vertical o oblic

Tràveling: moviment que desplaça la càmera d’un lloc a un altre, normalment sobre uns rails. Segons els moviments distingim entre tràveling lateral o frontal

Moviment lliure:  és quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua.

​

IMATGE

Nitidesa: És la qualitat de ser clar i net, quan una cosa es veu nítidament vol dir que es veu amb exactitud, precisió i perfecta definició.

Fotografia lumen print: Aquesta tècnica fotogràfica crea imatges per contacte sobre una superfície fotosensible sense la intervenció d'una càmera o un objectiu. El seu revelat solament requereix de l'acció dels rajos ultravioleta provinents del sol.

​

ESTILS

Kitsch: S'anomena així a objectes caracteritzats per una inautenticitat estètica i el seu formalisme efectista, que persegueix una gran acceptació comercial.

​

PUBLICITAT

Briefing: document en el qual es recull tota la informació prèvia sobre l’empresa i el producte per tal de poder iniciar la campanya en la direcció encertada.

Segmentació: és l’acció de dividir el conjunt del mercat en diferents parts per a triar el públic objectiu de cada anunci. Aquesta divisió es pot fer amb diferents criteris: edat, sexe, interessos, etc.

Públic objectiu: és el grup de persones que comparteixen unes determinades característiques i que per això seran el públic a qui anirà dirigit un anunci. En anglès s’utilitza el terme target.

Director d’estratègia (Planner): és la persona (o departament) encarregada de dissenyar la planificació d’una campanya publicitària.
Identificació: estratègia publicitària que consisteix a buscar que l’espectador d’un anunci s’identifiqui amb el seu protagonista, de manera que vulgui consumir el mateix producte. S’acostuma a distingir entre identificació real i identificació ideal.
Posicionament: estratègia que consisteix a determinar en quin espai es col·loca el propi producte respecte dels de la competència en la ment del consumidor.
Eslògan: frase breu que resumeix el missatge d’una campanya publicitària i normalment es col·loca al final dels anuncis televisius.
Publicitat emocional: estratègia que consisteix a anunciar un producte utilitzant emocions lligades al producte en lloc d’arguments racionals.
Publicitat viral: publicitat (de vegades camuflada) que es transmet per internet de manera similar a com es transmet un virus: una cèl·lula infectada en contagia unes quantes que al seu torn en contagien cadascuna unes quantes més i d’aquesta manera amb l’acció de cada actor no es sumen infectats sinó que es multipliquen.
Jocs publicitaris: jocs, generalment gratuïts i a Internet, encarregats per una marca per tal que el seu producte o logo sigui el centre del joc.
Publicitat enganyosa: publicitat que indueix els espectadors a errors sobre la seva naturalesa, preu, qualitat, etc.
Postproducció: és l’etapa final del rodatge d’un anunci en la qual es munten les imatges, es retoquen si cal, s’hi afegeixen efectes especials, la banda sonora, etc.

​

CÒMIC

Ideograma: Representació gràfica d'una idea que no sigui per mitjà de paraules, és una icona, imatge convencional o símbol, que representa un ésser, relació abstracta o idees, però no paraules o frases que els signifiquin.

Diègesi : És l'espai temporal on succeeixen els esdeveniments d'una història i com aquests s'articulen entre si.

Preview : Avenços del còmic, generalment acompanyats d'imatges.

Storyline : Segons qui escrigui pot utilitzar com a sinònim de plot, encara que específicament refereix a la manera en com està explicada la història.

Línies cinètiques: línies que es posen en un còmic per donar efecte de moviment a un ser o objecte. 

​

​

​

​

​

​

​