EXTIMITAT
EXPOSANT A LA GIOCONDA
by Judit Barco
L'extimitat és fer públic allò que és privat. Agafant aquest concepte com a referència he volgut crear una peça audiovisual que representi el moment en que les nostres fotografies perden la privacitat. Quan publiquem qualsevol imatge aquesta deixa de ser del nostre domini i res pot aturar el fet de que una altra persona faci el que vulgui amb ella.
REFERÈNCIES I INFLUÈNCIES
'Show me the Monet' de Basky. Les obres d'apropiació com aquesta modifiquen obres ja creades perquè el públic en faci una lectura diferent.
Els vídeos d'on he extret l'àudio també m'han ajudat a trobar el missatge que volia transmetre. Més endavant podràs veure tots els vídeos utilitzats.
Com és obvi la Gioconda també m'ha servit de gran ajuda a l'hora de crear aquesta obra.
PROCÉS
Des d'un principi ja vaig començar a buscar programes de televisió on es parlés dels perills de l'exposició a les xarxes. La meva idea inicial era comparar-los amb l'exposició que es fa dels nens del tercer món sense el seu consentiment, ja que aquí no es respecten els seus drets d'imatge de la mateixa manera que es respectarien els d'un infant occidental. Després de parlar amb l'Ares vaig arribar a la conclusió de que el missatge era difícil de comprendre amb el material que tenia així que em vaig quedar amb l'àudio de les entrevistes i vaig buscar una altra manera d'enfocar la imatge. Us deixo els vídeos d'on vaig treure els retalls de l'àudio.
Al cap d'uns dies vaig pensar en demostrar d'una forma més literal a quins perills ens exposem al penjar qualsevol imatge a les xarxes, aquesta idea sí que em queda quadrava millor amb les veus que s'escolten de fons. Vaig agafar com ha referència un dels rostres més famosos de la història, La Gioconda. Seguidament vaig començar a buscar paròdies que s'haguessin fet a partir d'aquesta obra i les vaig ajuntar, però no va ser el resultat final ja que era orientatiu.
Seguint aquesta idea que demostra què pot passar quan una imatge arriba a mans d'alguna persona vaig decidir fer la meva pròpia versió. El procés que vaig seguir (apropiar-me-la, pintar-li a sobre i penjar-la en un mur) és un paral·lelisme amb les xarxes socials. Les lletres finals són per crear més consciència sobre l'espectador.