MOVIMENTS CINEMATOGRÀFICS
NOUVELLE VAGUE
CONTEXT HISTÒRIC
L’any 1958 França va patir una crisis política deguda al conflicte d’Argelia. Durant els anys 1954 i 1962 un milió setenta mil joves van ser enviats a la guerra, aquest conflicte va deixar una secuela en la conciencia social.
L’any 1958 s’aprova el referèndum de la V República. Aquell any Charles de Gaulle és escollit president i això fa que s’accentui la dreta en el govern.
En el 1959 el Centre Nacional de Cinematografía i totes les decisions en política cinematogràfiques passen a dependre del Ministeri d'Assumptes Culturals. Hi ha una ona de cinema jove que reflexa les inquietuds de culturals de la societat. Tot i així el volum de públic i el temps que està en cartelera una película disminueix. Aquesta pèrdua no afecta econòmicament a la producció cinematogràfica ja que augmenta el preu de les entrades i l’estat dona suport econòmic.
L’estat considera el cine part del seu patrimoni cultural per tant desenvolupa una política proteccionista. El 1959 es reforma la llei d’ajuda temporal cinematogràfica gràcies a la qual molts cineastes joves poden portar a terme els seus projectes artístics.
Tot i així aquesta contribució tan gran per part de l’Estat produeix un augment de la censura, la preocupación se centra en les qüestions polítiques i morals. Tot i així, el cinema amb contingut polític augmenta durant els anys setanta.
En aquella època es produeix un canvi de concepte en la producció. Abans de la Nouvelle Vague accedir al món del cinema era una operació molt complicada, en temes legals i de maquinària. En aquest nou corrent la cinematografia agafa un aire més amateur i rejovenit, aquesta és la línia que segueixen les pel·lícules de la Nova Onada.
TÈCNICA
La Nouvelle Vague es caracteritza per ser un moviment que contradiu el cinema comercial i les grans maquinàries de Hollywood, per tant, les seves tècniques de rodatge també son el contrari que la dels grans equips americans. Per poder dur a terme una pel·lícula de la Nova Onada és necessitava el mínim d’equip, material i pressupost, els directors solien portar una cámara lleugera a l’hombro i un petit equip de so sincronitzat a la imatge. La càmera ideal per rodar va ser l’Arriflex 35, també va ser la més famosa i publicitada.
En quant a moviment hi ha una gran quantitat de travellings, també es veuen més moviments bruscos dels que podem trobar en una cinema més comercial. Per tenir una perspectiva més realista i acostar-se a l’espectador es fan servir molts pla detall, picats, contrapicats i com hem mencionat abans travellings. L’ordre d’aquests plans és alterat pel director a postproducció.
El sons que escoltem, deixant a banda la música, casibé sempre són sons en directe, els hi agraden molt els sons naturals que genera l’escena mateixa. En les obres de molts directors escoltem com el so natural del moment casibé que tapa el propi diàleg dels actors.
La gran majoria de les obres són en blanc i negre ja que el preu del vídeo en color era molt elevat i disposaven d’un pressupost baix però també podem trobar pel·lícules en blanc i negre.
En quant a llum es trenquen les normes també imposades per Hollywood. Aquestes normes deien que eren necessàries quatre llums per rodar: llum principal, llum de farciment, contrallum i llum de fondo. La Nova Onada deixa enrere tot això i agafa com a font principal de llum la llum del sol. Les tècniques més popular són:
-
Exposició a la sombra, deixant el sol sobreexposat.
-
Tècnica High Key, baixa exposició general creant densitats i un enorme ventall de tons.
-
Filmació en condicions de llum desfavorables.
-
En interiors s’aprofita la llum natural que entra de portes i finestres. Quan és necessària llum artificial es fa a través de llenços o paper difusors o fet-la rebotar contra parets o panells. Amb aquestes tècniques es busca que tot sembli llum natural i eviten les llums típiques d’estudis de rodatge.
DIRECTORS
Jean-Luc Godard
Va néixer a París el 3 de Desembre de 1930, va ser una figura molt important en le cinéma de la Nouvelle Vague. Personatge revolucionari i influent, director amb un estil únic i innovador, precursor dels avenços al propi moviment de la Nouvelle Vague.
Totes les seves obres parlen de temes de caràcter personal. Va intentar donar-li al cinéma una direcció cap a l’aprofitament de l’art com a eina per parlar de temes socials i personals. Uns dels directors més autobiogràfics, les imatges de les seves pel.lícules están plenes d’imatges d’altres pel.lícules, de llibres, composicions, pintures...Com també plenes de les persones, espaisi idelas polítics que han creat la seva característica personalitat.
Pel.lícules: Al final de la escapada, Week-end, Banda aparte, la Chinoise…
O una pel.lícula sobre ell anomenada Mal Genio de Michel Hazanavicius
Jacques Rivette
(1928-2016) Va ser una de les figures centrals del moviment Nouvelle Vague. Va començar escrivint articles per la revista Cahiers du Cinema en 1952, i més tard es va convertir en una figura cada vegada més influent en la revista. La seva carrera com a director cinematogràfic va començar amb un curtmetratge a principis dels 50, després va seguir amb llargmetratges tenint una carrera fins als 60 anys.
El cinema de Rivette es complexe, experimental i misteriós, les seves obres presenten múltiples trames i improvisacions extensa. La seva experimentalitat a les obres va fer, que encara que aclamat sempre pels crítics, fos una figura poc coneguda per arribar a un públic convencional.
És un dels primers cineastas de la Nouvelle Vague, va començar molt jove.
Directors com David Lynch o Jim Jarmusch diuen que s’ha nodrit i han après molt del director.
Pel.lícules: París nos pertenece; Aux Quatre Coins, Le Divertissement , L'Amour fou, Out 1 …
ACTORS
Anna Karina
(1941- 2019) Va néixer a Copenhague amb el nom de Hanne Blarke. Els seus inicis van estar vinculats al mon
de la moda per la seva evident bellesa. Va protagonitzar diversos anuncis publicitaris com
a model al seu país natal fins que va aconseguir amb tan sols 18 anys. Va conèixer a Coco Chanel
i a Pierre Cardin, convertint-se en una model molt desitjada; el seu nom passa a ser Anna Karina
per un curt al que va participar, com a recompensa. Aquí és quan coneix al director Jean-Luc Godard
amb qui va estar casada fins al 1967. Aquest va fer d’ella una estrella que va brillar durant tots els 60. També se la considera una de les figures importants que va impulsar la Nouvelle Vague, juntament amb el seu marit i director.
Posteriorment es va dedicar a escriure, dirigir, i actuar en pel.lícules. Recentment se la coneixia, i es va dedicar més al món de la música.
Pel.lícules: banda à part, Perriot el boig, le petit soldat, my life to live…
Jean-Pierre Léaud
La seva trajectòria com actor va començar només amb catorze anys a la pel.lícula 400 cops de Truffaut. Per ell va treballar fins 20 anys i així es va convertir en una figura molt important de la Nouvelle Vague, sobretot amb el personatge Antoine Doinel que era l’alter ego del director. Protagonitzant la saga de Antoine amb 5 pel.lícules, però també altres pel.lícules de Truffaut com les dues angleses i el continent.
Fora del món Truffaut va treballar també per altres influents directors al llarg de la seva vida; com Jean Eustache, Jean-Luc Godard, Bernardo Bertolucci, Pier Paolo Pasolini, Aki Kaurismaki, Tsai Ming-Liang i Olivier Assayas.
Kaurismaki li va donar papers diferents als habituals de Leaud perquè, en paraules del director finès, sempre s'ha dit que Léaud fa de si mateix.
També cal destacar que ha treballat, a part del cinema, al teatre i a la televisió també amb cert èxit. I ha guanyat diversos premis per les seves interpretacions.
Pel.lícules: Les Quatre Cents Coups, Antoine et Colette, Baisers volés, Domicile conjugal, Domicile conjugal, Les dues angleses i el continent, Pierrot le fou, J'ai engagé un tueur
PEL·LÍCULES
Bande à part (Jean-Luc Godard, 1964)
Les 400 coups (François Truffaut, 1959)
À bout de soufflé (Jean-Luc Godard, 1959)
DOGMA 95
CONTEXT HISTÒRIC
Ens situem a la dècada dels anys 90, fa poc que ha finalitzat la Guerra Freda, amés de la caiguda de la Unió Soviètica. En conseqüència, la societat es troba en un ràpid ascens de la globalització y el capitalisme està en auge. El desenvolupament tecnològic a dintre la cultura una era digital, dominada pels artificials visuals i els efectes especials en el món del cinema. Aquestes innovacions són tantes que el sèptim art es troba subordinat als interessos i els diners. El talent comença a veure’s supeditat al nom i la fama dels directors, per tant les pel·lícules que triomfen son aquelles que consten de millors pressupostos.
A arrel d’aquesta situació Lars Von Trier, convidat a l’acte commemoratiu dels cent anys del naixement del cinema a París, anuncia el Manifest Dogma 95, signat per ell mateix i Thomas Vinterberg. Aquestes normes, constitutives del moviment, sorgeixen amb l’objectiu de rescatar l'essència del cinema i demostrar que el pressupost d’una pel·lícula no defineix la seva qualitat.
Tot i que aquesta forma de narrar, és a dir, aplicant les normes del manifest, es relaciona directament amb el corrent cinematogràfic en qüestió, maneres similars de produir cinema varen ser utilitzats anteriorment en la dècada dels 60/70 , durant les avantguardes.
El moviment del Dogma 95, tot i de curta durada, es pot dividir en quatre etapes:
-
1995-98: sorgeix el grup/moviment, però no és pres seriosament pels crítics del cinema.
-
Llançament de la pel·lícula Festen, amb gran èxit.
-
Internacionalització del moviment: primera producció no danesa (Lovers)
-
2001: El terme Dogma comença a ser utilitzat per definir una actitud cinematogràfica determinada.
CARACTERÍSTIQUES
-
Lars Von Trier, director danès, en va ser el creador amb la intenció de molestar als crítics del cine més purs.
-
Va aparèixer com una manifestació intel·lectual que, més tard, va ser reconeguda com una alternativa al cine vist fins aleshores.
-
Popular per la seva accessibilitat, defensant la possibilitat de realitzar pel•lícules de qualitat sense necessitat d'un gran pressupost
-
Prioritzant la puresa de la interpretació, un bon guió, una bona història i un gran realisme en la il·luminació.
-
Es crea el Manifest del Dogma 95 o el Vot de Castedat, deu estrictes normes que formen la base de la realització i la creació del cine del Dogma i que sorgeixen com a protesta contra la pèrdua de l’essència dels inicis del cine.
MANIFEST DEL DOGMA 95 O VOT DE CASTEDAT:
-
Els rodatges han de rodar-se en espais exteriors. Accessoris i decorats no poden ser introduïts (si un accessori en concret és necessari per a la història, caldrà triar un dels exteriors en els quals es trobi aquest accessori)
-
El so ha de ser el real al del moment de la filmació, no es pot doblar ni afegir música a postproducció.
-
La cámara no pot recolzar-se a cap trípode ni eix artificial durant la gravació.
-
La pel·lícula ha de ser a color, no es poden fer edicions ni utilitzar llums artificials. Si hi ha poca llum l'escena ha de ser tallada o bé es pot muntar només una llum sobre la càmera.
-
Està prohibit utilitzar efectes especials o filtres de qualsevol tipus.
-
No poden haver-hi armes ni es poden produir crims durant la història.
-
Les alteracions de temps i/o espai estan prohib
-
El director no ha d’aparèixer als crèdits.ides.
-
No estan acceptades les pel·lícules de gènere (genderfilm)
-
El format ha de ser 35mm (academy format)
PE·LÍCULES
Thomas Vinterberg, 1998
Lars von Trier, 1998
Kristian Levring, 2000
DIRECTORS
Thomas Vitenberg
Soren Kragh Jacobsen
Kristian Levring
CINEMA SOVIÈTIC
CONTEXT HISTÒRIC
El cinema soviètic va néixer a Rússia l’any 1917, en un moment molt significatiu per Rússia, ja que havien acabat amb el procés revolucionari que va viure el país durant gairebé vint anys, entre el 1905 i el 1924. La revolució Russa va significar la destrucció d’un gran imperi com va ser l’Imperi Rus, governat per Tsar.
Els camperols es converteixen en la nova potència industrial que va constituir l’Estat soviètic.
Van ser uns anys durs per la població, ja que el conjunt militar va perdre soldats a causa de la Primera Guerra Mundial. També el sistema comercial i l’economia es van veure afectats i es va patir de fam. Aquesta crisi va provocar vagues i descontentació del poble, i d’aquesta manera es va detonar una gran revolta popular obrera.
Aquesta revolució va ser constituïda per dues grans revoltes. La primera va ser la del febrer del 1917 on es va aconseguir enderrocar mig mil·lenni de govern autocràtic. La segona va ser al octubre, en aquesta el Partit Bolxevic, liderat per Vladimir Lenin, va prendre el poder al govern provisional. Tot i així, no hi va haver pau, de fet va causar més conflictes entre els revolucionaris i els contrarevolucionaris. Guerra civil que va durar del 1917 fins el 1922, any en que els bolxevics van vençer la guerra. A partir d’aquesta victòria sorgeix el naixement de l’Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).
El desig de l’art va començar amb la Revolució Socialista d’Octubre, per tal de que servís a les masses d’una manera activa. Aleshores, quan els bolxevics van aconseguir el poder l’any 1917, la majoria dels soviètics eren analfabets, però els revolucionaris necessitaven que tota la població tingués consciència del que estava passant, llavors pensaren que el cinema era el millor mitjà per fer-ho. Amb l’arribada de la revolució significarà molt més per tal de fer propaganda i difondre el missatge revolucionari.
Aquestes pel·lícules es van anar projectant en els trens que recorrien la Unió Soviètica. El fet de que guanyessin la Revolució d’Octubre va causar un canvi polític de la societat i es platenjaren un nou paper de l’art.
CARACTERÍSTIQUES
El corrent cinematogràfic al que s'adscriu la pel·lícula Octubre, i l'obra de S.M. Eisenstein és el Cinema Soviètic. S'anomena així al corrent avantguardista que va dominar la producció cinematogràfica russa des de la revolució soviètica fins a poc després de la Segona Guerra Mundial. Va esdevenir un corrent molt important perquè consideraven el cinema com una via per distribuir els seus pensaments i filosofies. Va existir del 1917 al 1929.
-
Gran avenç en quant a els muntatges que feien en les seves pel·lícules ja que li van donar gran importància i és el principal recurs estètic que utilitzaven. Aquest es caracteritzava principalment per dividir-se en dues maneres de fer. La primera, marcada per directors com Kozinterv i Eisenstein, es basava en la successió de curts plànols seguits per aconseguir impactar als espectadors. En canvi la segona basant, amb directors de referència com Dziga Vertov, optaven per un cinema on es mostra més la realitat, iniciant el que seria el cinema documental.
-
S’evitaven els intertítols als fils per així emfatitzar en la part visual d'aquestes per sobre de la part narrativa dels títols.
-
Contraposar dues imatges per a derivar-ne una de tercera.
-
Fugen de l’estil propi de Hollywood tant artificial, per donar una mirada més realista a les seves imatges i amb un to documental.
-
El arguments principals son l’exaltació obrera, les temàtiques revolucionàries i el patriotisme.
-
Pel·lícules protagonitzades per massa anònima, sense personatges destacats
-
Corrent en contra de l’ús creatiu del cinema sonor, de fet els principals directors del cinema soviètic van firmar l’any 1928 un manifest assenyalant els perills de que la paraula i els diàlegs esclavitzessin la llibertat creativa del muntatge, postulant un ús antinatural i asincrònic del so. (mut)
-
Cinema mut, rebutjaven l’ús del dialeg i sons, per enfatitzar el muntatge, utilitzaven només música de fons.
-
Utilitat: com a obra d’art i espectacle, però sobretot com a propaganda de les seves idees polítiques.
DIRECTORS
Eisenstein fa el seu primer llargmetratge amb 26 anys, però és el seu segon film, El Cuirassat Potemkin que el condueix a la fama.
Dziga Vertov és un cineasta d’avantguarda, s’oposa a un cinema dramàtic i literari. Primera peli “L’aniversari de la revolució”. En els primers curts no tenia en compte la continuitat formal, temporal ni lógica, sino que buscava un efecte poètic per impactar els espectadors. El que distingeix a l'obra de Vértov de les citades és la voluntat de realitzar una anàlisi marxista de les relacions socials mitjançant el muntatge
Lev Vladimirovich Kuleshov va començar a ser director l’any 1917 i va dur a terme “films sense pel·lícula”, eren fotos fixes que demostraven el poder del creador del muntatge. Això últim ho va fer amb un experiment, consisteix en aconseguir infondre força emocional a un únic primer pla inexpressiu d’un actor.
PE·LÍCULES
Oktyabr / Octubre (S. M. Eisenstein, 1928)
La fi de Sant Petersburg (Vsevolod Pudovkin, 1927)
El cuirassat Potiomkin (Sergei M. Eisenstein, 1925)
SURREALISME
CONTEXT HISTÒRIC
Corrent cinematogràfic que sorgí a França als anys 20 i hi aplica les tècniques i característiques pròipes del Surrealisme.
És singular gràcies a l'estètica i la moralitat que proporciona arran la fantasia, l'humor, l'erotisme, la confusió, etc.
Als anys 20 va ser un període d'entre guerres [la Gran Guerra, el Crac...], aíxi que la societat vivia amb seqüeles tant econòmiques com polítiques [crísi econòmica, feixisme...] causant l'inconformisme poblacional, representat artísticament i de manera molt trencadora com les Avantguardes.
A nivell espanyol, es viu la Segona República [1931] i per tant també es viu una gran tensió entre "dretes" i "esquerres".
A més a més, durant aquella dècada es va fer el primer viatge espacial. Paral·lelament, la medicina va viure molts avenços ja que van aconseguir mètodes anticonceptius, antibiòtics i el tansplant d'òrgans.
CARACTERÍSTIQUES
-
l'erotisme, la sexualitat, el prohibit, l'antifeixisme, la religió, la moralitat, la burgesia.
-
Ataca l'ordre lògic (critica la racionalitat), l'ordre estètic (s'enfronta al “bon gust” burgès) i l'ordre moral (rebutja els valors de la societat burgesa).
-
Desconcertar, violentar, provocar i criticar una època, aquest era el repte.
-
No segueix un ordre cronològic ni racional. Es juga amb la fantasia onírica, es planteja el lliure exercici del pensament. Apareixen imatges insòlites, que manquen de principis estètics i morals,
-
Els personatges acostumen a ser capellans, els gossos i els rucs, els pits i les cames femenines, les sabates de taló i el clerical, el fang i la merda, la mort i el sexe reprimit, el desig i l'humor.
-
A nivell tècnic recorrien als fosos, accelerats, càmera lenta, unions arbitràries entre plans cinematogràfics i seqüències. Superposant imatges i la fos en negre o transparent. Es divideixen en actes. La part més il·luminada és el centre de l'escena mentre que les vores del pla estan enfosquits.
PE·LÍCULES
Fernand Léger i Dudley Murphy 1924
Luis Buñuel Portolés 1930
Luis Buñuel Portolés 1929
NEOREALISME ITALIÀ
CONTEXT HISTÒRIC
Ens trobem a Itàlia, justament a finals de la Segona Guerra Mundial. Durant aquest període, degut a la dictadura de Benito Mussolini, l’únic cinema que es podia projectar era patriòtic i poc novedós, a més a més, aquests films només tractaven temes a favor del feixisme o del gloriós passat de l’Imperi Romà.
El 1943 es va produir la caiguda del règim feixista de Mussolini i posteriorment al final de la guerra, deixant el país en una ruïna econòmica i social. D’altra banda, la caiguda del feixisme va donar als directors italians molta llibertat creadora a l'eliminar qualsevol tipus de censura. No obstant això, van trobar un gran problema, els estudis Cinecittà, que durant molts anys va ser una gran productora, es trobaven destruïts a causa d'un bombardeig durant la guerra.
Context artístic:
La caiguda del feixisme va suposar l’eliminació de la censura i va permetre a directors italians parlar sobre temes que abans no estaven permesos.
Una de les primeres figures que va llançar un rampell per al canvi va ser el periodista antifeixista Leo Longanesi. Aquest periodista va ser el primer que va instar els directors de cinema italians a sortir als carrers de les ciutats i els pobles per filmar la realitat. Els directors es van centrar a gravar temes socials, polítics i econòmics en primera persona. Així va ser com va néixer el Neorealisme italià.
CARACTERÍSTIQUES
-
Elecció d'una estètica documental, perquè s’allunya de la ficció i és un gènere realitzat sobre imatges presses de la realitat. Cerquen el màxim realisme i verosimilitud, i prescindeixen de qualsevol mena d’efecte o trucatge.
-
Cerquen la màxima objectivitat possible i adopten un punt de vista moral i compromès socialment per denunciar les injustícies existents.
-
Rebutgen els drames històrics, l’adaptació de novel·les o el cinema d’herois i es centren en personatges anònims, de classe humil.
-
Voluntat de donar al cinema un nou esperit democràtic
-
Voluntat d’apropar el mitjà a la gent del carrer.
-
Té molta influència del recent passat feixista.
-
Destaquen per la improvisació, tot i que es respecten les normes de continuïtat.
-
Rebuig de l'artifici, ja sigui en l'edició, rodatge o il·luminació en favor d'un estil més lliure i/o natural.
-
Les situacions en les que es troben en aquest context fan que sigui un corrent amb pocs recursos i molt precari. Compten amb pressupostos molt baixos i per això rebutgen el maquillatge i els vestuaris, s’empren vestuaris reals. També els manca de material i d’estudis de rodatge, fet que es veu afectat en la producció.
-
Dintre del neorealisme coexisteixen dues posicions ètiques, la marxista, més política, realitzada per part de Visconti i una de caràcter religiós, la catòlica realitzada per Vittorio De Sica.
-
Donen més importància a les emocions que a els plantejaments ideològics.
-
Les pel·lícules van obtenir el suport del públic Itàlia de la època.
Tècnica, muntatge i producció:
PRODUCCIÓ: No hi ha disseny de producció, és a dir algú que s’encarregui de planificar l’aspecte que tindran els escenaris en els quals es desenvolupa l’acció.
I l’equip de producció amb el que es compta és molt semblant als equips de producció dels documentals.
ESCENOGRAFIA: La precarietat tècnica i sense estudis, marcant la posada en escena, no hi han decorats, recorrent a escenaris naturals i localitzacions reals com carrers, cases o espais públics. No hi ha sets de rodatge, en part perquè a causa de la guerra estaven destruïts.
IL.LUMINACIÓ: Treballen amb il·luminació natural, mai artificial.
SO No es recull un so directe, sinó doblat i poques vegades es treballa amb equips de sons, el que permet més mobilitat de la càmera.
CÀMERA: Es acostumen a gravar amb càmera en mà.
ACTORS: Hi han actors tant professionals com no professionals en un mateix projecte cinematogràfic. De fet a vegades els mateixos actors són els qui interpreten la seva pròpia història en el personatge.
PERSONATGES: No hi ha una gran elaboració de la caracterització dels personatges així que es proporciona un acostament a la realitat i més flexibilitat en la posada en escena.
PE·LÍCULES
Vittorio de Sica 1948
Federico Fellini 1954
EXPRESSIONISME ALEMANY
CONTEXT HISTÒRIC
Derrota d’alemanya a la I Guerra Mundial i la gran depressió.
Va ser una avantguarda que destacava en la pintura, música i cinema. Volen expressar l’horror i humiliació d’Alemanya després de la I Guerra Mundial. La guerra va ser un sacrifici inútils de molts joves que van acabar morint o quedant trastornats. Alemanya va sortir perdent, al Tractat de Versalles van deixar els alemanys com a únics responsables del conflicte. Van haver de cedir l’imperi i pagar grans quantitats de diners. Això va provocar una crisi econòmica que va afectar a la majoria de la població. Van perdre territoris i es va dividir l’exèrcit. Se’ls va barrejar la crisi moral, l’horror, el pessimisme, la ràbia, etc. En aquest moment es formaran dos moviments (l’expressionisme i el nazisme).
L’expressionisme a la pintura es considera un component del modernisme. Aquest corrent promulga l’expressió sobre la descripció, és a dir, la qualitat es major segons l’expressivitat subjectiva de l’autor. Per aquesta raó es rebutgen les obres i els autors d’altres èpoques com el neoclassicisme, l’academicisme i l'impressionisme i es tatxa de “poc humana”.
CARACTERÍSTIQUES
Deformació de la realitat per facilitar el subjectivisme. Expressaven els sentiments per sobre de la descripció objectiva. Vol expressar mitjançant la construcció oval de l’espai la sensació d'opressió y vigilancia. Defensava la llibertat creativa, l'expressió subjectiva, l'irracionalisme, l'apassionament i tot allò que fos temàtica prohibida. Expressen el pessimisme i angoixa existencial. D’aquesta manera impactava sobre l’espectador. Destaquen el joc d’ombres. Més tard van evolucionar cap a una “Nova Objectivitat” que era més realista.
·Il·luminació i fotografia tenebrista a base de clarobscurs.
Decorats dissenyats amb agressius angles i deformacions, inspirades en les pintures expressionistes de l'època.
·Interpretacions amb extrema expressivitat, actors que gesticulen exageradament amb el rostre, les mans i tot el cos per expressar-se emocionalment.
·Maquillatges exagerats, amb una estètica gòtica o sinistra, i utilitzada per simular tot tipus de deformacions corporals. Vestuari obscur i disfresses sinistres.
·Temàtiques relacionades amb la solitud, la misèria, l'explotació, el morbo, la sexualitat, les perversions, el terror, el crim, la mitologia gòtica, germànica o de l'Europa de l'Est, la fantasia, el futurisme o la ciència ficció.
PE·LÍCULES
Robert Wiene 1919
Friedrich Wilhelm Murnau 1922
Fritz Lang 1927
CINEMA D'AUTOR
Tim Burton
Timothy William Burton (Burbank, Califòrnia, 25 d'agost de 1958) és un director de cinema, productor, escriptor i dibuixant nord-americà.
La major part de la seva infància va estar caracteritzada per la representació, al costat del seu germà, de paròdies relacionades amb delictes sagnants, considerant-se a ell mateix com un introvertit.
Una de les seves anècdotes personals és la d'haver simulat un assassinat amb una destral per espantar als veïns fins a tal punt que un d'ells va trucar a la policia, Per això va rebre l'àlies «Axe Wound» (traduït com «ferida de destral»). Un altre dels seus passatemps preferits era espantar als fills dels seus veïns al·legant l'arribada de criatures extraterrestres que envairien la Terra.
Un dels seus principals entreteniments va ser el disseny, aspecte en el qual va demostrar tenir talent després de concursar i guanyar una competència de traços que serien usats en els camions urbans de la seva ciutat natal.
Acadèmicament, mai va sentir afinitat per la lectura ni pels estudis. En canvi, les seves més grans passions eren la pintura, el dibuix i el cinema.
Als 13 anys, va realitzar amb alguns amics el seu primer curt animat, The Island of Doctor Agor, al què el va seguir Houdini, on Burton va interpretar a l'escapista Harry Houdini.
El 1976, va rebre una beca per a ingressar en l'Institut d'Arts de Califòrnia (fundat per Walt Disney a manera de «plataforma alternativa d'aprenentatge» per a joves interessats en l'animació), de què es va graduar en 1979. Aquest any va realitzar Stalk of the Celery Monster, curt animat de menys de dos minuts que li va donar l'oportunitat de ser contractat pels estudis Disney com a aprenent d'animació.
Burton adorava el cinema, especialment el cinema fantàstic. Una de les primeres pel·lícules que va veure d'aquest gènere va ser Jàson i els argonautes. Li interessaven els efectes especials de Ray Harryhausen, amb la seva tècnica stop motion, que posteriorment va usar en les seves pel·lícules.
CARACTERÍSTIQUES DE L'AUTOR
-
El cinema gòtic i fosc, que ha inspirat a Tim Burton
-
Les característiques físiques dels protagonistes són extremes: molt alts, molt curts, molt esvelts i molt grossos són algunes de les més notòries.
-
Gairebé tots els seus personatges es caracteritzen per tenir enormes ulleres com si no haguessin dormit en dies. A esto el director le suele llamar "estilo de cine mudo".
-
Incorporació de personatges sinistres i autodidactes.
-
La gamma de color en les seves pel·lícules són de dos tipus: sinistra, usant colors negres, indis, verds, vermells i grisos i fantàstica, usant tons pastissos i blancs contrastats amb colors primaris.
-
Su estilo y temas visuales están influenciados por las películas de horror de la década de 1920 a 1930.
-
Els extrems de les línies moltes vegades es tornen espirals (The Nightmare Before Christmas.).
-
Moltes de les seves pel·lícules estan ubicades a l’època del nadal o l’hivern.
-
A molts dels seus personatges se'ls dóna un rerefons concernent a les seves relacions amb els seus pares, de vegades com a mitjans d'explicar el seu comportament erràtic.
-
Freqüentment inclou gossos morts (doncs són els seus animals favorits i per a ell l'amistat entre home i gos adquireix un caràcter simbòlic), pallassos, mosaics a quadres blancs i negres, arbres torts, llanternes de carbassa, espantaocells, serps a ratlles, edificis típics de pel·lícules de terror i papallones.
-
Les seves pel·lícules tenen subtextos gòtics.
-
Els seus personatges principals tendeixen a ser antisocials, i són usualment tímids, amb una complexió pàl·lida i eixelebrat cabell negre, similar a el seu. Solen ser alts i estilitzats, d'extremitats fines i allargades. Els ulls dels seus personatges solen ser molt expressius i un altre tret típic és el de tenir la boca petita.
-
Els crèdits d'entrada usualment són en travelling. També tendeixen a anar sobre, a través o dins d'algun tipus d'efecte visual.
PE·LÍCULES
